Corrent filosòfica que suggereix que el coneixement científic és fal·lible per naturalesa, assumeix la incertesa i la probabilitat d’error i destaca la necessitat de revisió crítica i permanent de les assumpcions científiques.

Referents:

• • Karl Popper
  • Thomas Khun

Influències a ATIC:

• • La pràctica infermera ha de ser segura i basada en l’evidència, encara que ambdues, pràctica i evidència, contemplen la possibilitat d’error aleatori, sistemàtic i d’error per omissió .

• • Els postulats científics no són permanents ni inqüestionables. Els sistemes de llenguatge tampoc. L’evidència implica l’aplicació dels resultats dels estudis d’investigació de major qualitat, així com el sentit comú dels professionals i les preferències de les persones ateses.

Filosofia orientada a la resolució de problemes de la pràctica, basada en la comprensió de la realitat des d’un punt de vista empíric. El significat de les idees està condicionat pels criteris d’utilitat pràctica i el seu valor resideix en les conseqüències pràctiques del seu ús, acceptació i resultats. 

Referents: 

• • Charles Pierce
  • William James

Influències a ATIC: 

• • El punt de partida ha de ser l’experiència i no el llenguatge.
  • El llenguatge és una eina no una finalitat.
  • La pràctica sempre anirà per davant de la capacitat de cap sistema de llenguatge de representar-la. 

Corrent multidisciplinària d’aproximació de visions epistemològiques i filosòfiques que postulen que el coneixement és un procés actiu de construcció i elaboració, no només de recepció.

La fenomenologia es centra en la comprensió dels significats i de les experiències humanes, destacant la importància de la història i el context individual i social, del coneixement i les preconcepcions, i el seu paper en els judicis o processos de presa de decisions. 

Referents:

• • John Dewey
  • Jean Piagget
  • Martin Heiddeger
  • Hans-Georg Gadamer

Influències a ATIC: 

• El coneixement és dinàmic i requereix auto-reflexió i reflexió compartida.
• La recepció d’informació per si mateixa no genera coneixement.
• L’experiència individual o col·lectiva i el context són determinants en la presa de decisions.
• Els significats estan condicionats per l’experiència humana.
• Els prejudicis i els valors modifiquen els significats i la presa de decisions. 

De el terme grec” Holo “(íntegre o complet). Aquesta filosofia humanista planteja com idea fonamental que el tot és més que la suma de les parts i que a l’observar una totalitat s’evidencien realitats i efectes diferents als produïts per la parcialitat.

Referents

• • Jan Christian Smuts 

Influència a ATIC:

• • La persona és una integralitat.
  • Les seves parts inclouen l’ésser físic, l’ésser conscient, l’ésser autònom, les seves interaccions i la interrelació amb l’entorn.
  • A cada nivell d’atenció i en cada nivell de sistema sanitari, les necessitats d’informació són diferents, de manera que cap sistema de llenguatge cobreix ara per ara tot el ventall de necessitats. 

Marc d’estudi dels sistemes complexes i de la interacció entre les seves parts amb enfocaments algorísmics. 

Com més complex és un sistema més gran és la seva vulnerabilitat i la seva capacitat d’inestabilització. Els sistemes complexos tenen capacitat per auto-organitzar-se i realitzar canvis per adaptar-se i augmentar la seva supervivència i efectivitat.

Es caracteritzen per l’absència de linealitat i una dinàmica de caos; un esdeveniment pot afectar a qualsevol altre, maximitzant de manera exponencial la impredictibilitat dels resultats.

Referents:

• • Edward Lorenz
  • Benoit Mandelbrot
  • Ilya Prigogine

Influències a ATIC:              

• Les persones i els seus entorns són sistemes complexos en sí mateixos.
• Els entorns sanitaris són sistemes complexos.
• La complexitat de cures és el resultat de la interacció entre:
  • la complexitat individual
  • el risc de mort
  • la complexitat terapèutica
  • la complexitat procedimental i
  • la complexitat de l’context organitzatiu per a la prestació de cures.
  • L’ expertesa pot actuar com a factor agreujant o atenuant de la complexitat de cures.
  • Complexitat i intensitat de cures són concepte fronterers però no sinònims.
  • El procés de prestació de cures no és lineal, és circular i iteratiu.
  • A major complexitat:
    • Major risc d’inestabilitat
    • Major nombre de variables intervinents, modificadores d’efecte i de confusió.
    • Menor probabilitat que la predicció de resultats sigui correcta.
• Els problemes no detectats o abordats a temps incrementen exponencialment el risc  d’esdeveniments i complicacions molt més greus (efecte papallona).
• La prevenció és clau en tots els nivells assistencials, no només en atenció primària.
• L’equivalent a la càrrega de treball en la prestació de cures infermeres és la multiplicació, no la suma, de la complexitat a l’quadrat (E = mc 2 ) [Teoria de la relativitat d’Albert Einstein].

Marc proposat com a aproximació agrupadora dels fenòmens d’estudi de la física clàssica i la mecànica quàntica sota un esquema comú.

Referent :

Stephen Hawking

Influències a ATIC:

• Tot està relacionat. Les ciències es nodreixen del coneixement que genera cadascuna d’elles i del coneixement que generen les altres.
• Clínicament, com més gran sigui la capacitat d’integració de coneixements, més senzill serà refinar el judici.
• Els models conceptuals de les diferents escoles de pensament infermer poden conviure de forma harmònica. No hi ha una única manera d’interpretar i comprendre els fenòmens d’interès disciplinaris. Cada aportació teòrica té el seu valor. No hi ha un model conceptual que s’hagi evidenciat millor que un altre.
• Esquematitzar un model de dades de valoració segons els postulats d’un model no és equivalent a incorporar un model en pràctica. Els models conceptuals no s’implanten a la pràctica, s’operativitzen a través de projectes de millora de la prestació de cures, del seu context organitzatiu i de la transmissió de les seves valors perquè impregnin tot l’exercici professional .

Teoria matemàtica que descriu un conjunt d’elements parts o fragments que presenten auto-similitud en un ampli rang d’escales i en la seva totalitat; com si es tractés de còpies minúscules de la mateixa figura o forma geomètrica.

La natura presenta múltiples elements d’estructura fractal.

Referent:

Benoit Mandelbrodt

Influències a ATIC:

• Els models de dades poden contemplar-se com fractals.
• La auto-similitud és aplicable al comportament i l’evolució de múltiples processos de salut. La seva identificació i abordatge a nivell poblacional o grupal pot ser similar al nivell individual i vice-versa. Això contribueix a justificar l’ús d’estàndards de cures poblacionals ajustats a nivell individual.
• De manera semblant, aquesta concepció impacta en la construcció terminològica i també, per tal d’evitar duplicitats, optimitzar l’ ús i reaprofitar les dades en els sistemes d’informació.
• La propietat de auto-similitud orienta la priorització de dades en cada situació clínica i / o de cura de la persona.

Filosofia i moviment social que defensa la igualtat entre gèneres i el reconeixement dels drets de les dones arreu del món.

L’ètica de la cura es basa en la igualtat amb èmfasi en el respecte a la diversitat i a la satisfacció de les necessitats pròpies i dels altres.

Referents:

• Simone de Beauvoir
• Carol Gilligan

Influències a ATIC:

• La professió infermera i el seu exercici pràctic és autònoma per definició i per dret.
• La pràctica infermera i el seu àmbit competencial no és homogeni al món i evoluciona vinculada a el progrés del reconeixement dels drets de la dona a cada país o regió.
• No hi ha un rol autònom i un rol de col·laboració. L’assumpció de responsabilitat és inherent a l’exercici professional. La coresponsabilitat és freqüent en l’exercici pràctic de les disciplines de la salut per l’elevada complexitat de les situacions que s’han de prevenir, tractar o pal·liar.
• Les situacions i problemes de salut de les persones poden tenir un nivell de complexitat tan elevat que requereixin del judici i la intervenció de múltiples professions, que des del seu exercici autònom aportin de manera simètrica coneixement i expertesa per a la prevenció, resolució o pal·liació de la situació .
• La corresponsabilitat pot establir-se també amb el beneficiari de les cures, en el marc de l’exercici de la seva autonomia i dret a prendre les seves pròpies decisions.
• La delegació de competències (àmbits de responsabilitat) entre professions és una dislocació competencial. La delegació de tasques pot efectuar-se del nivell professional al nivell tècnic. Les infermeres són professionals que poden delegar tasques, no responsabilitats, al personal auxiliar o tècnic. Un professional no pot delegar una competència a un altre professional del mateix nivell, pot sol·licitar col·laboració o opinió.
• Algunes de les competències (àmbits de responsabilitat) en les professions de la salut s’interseccionen , el que indica àmbits de responsabilitat compartits que s’han d’assumir en simetria i harmonia.
• El concepte d'”ordre mèdica” està desfasat. L’autonomia de la persona beneficiària de l’atenció ha de ser respectada per dret . El metge pot proposar o recomanar a l’pacient i pot sol·licitar serveis o prestacions de cures a la infermera, quan la persona atesa no pot, no sap, no és capaç de comprendre o dur-ho a terme per sí mateix/a.

Marc de referència sobre el procés i els resultats de la presa de decisions humana i la seva translació als sistemes d’informació, la robòtica i la intel·ligència artificial, que pivota sobre tres premisses principals:

1. La expertesa s’adquireix a través de la pràctica reflexiva.      

2. S’identifiquen 5 nivells d’expertesa:

• Aprenent
• Principiant
• Competent
• Proficient
• Expert      

3. És il·lògic creure que tothom arribarà a ser expert. L’expertesa es distribueix seguint una corba normal (campana de Gauss).      

Referents :

• Hubert Dreyfus
• Stuart Dreyfus
• Patricia Benner.

Influències a ATIC:

• El llenguatge ha de permetre re presentar el coneixement en cadascun dels diferents nivells d’expertesa.
• La infermera proficient o experta té una major expertesa clínica, major capacitat analítica i de raonament clínic. En conseqüència, és més capaç d’afinar en identificació precisa de l’estat de la persona beneficiària de les cures i en la previsió de la seva evolució, així com d’identificar de forma més precisa la interacció de la història (antecedents), el context i la seva influència en la situació.
• A la pràctica, els diferents nivells d’expertesa clínica conviuen de forma relativament estable.
• A major perícia, menor influència del context organitzatiu en la presa de decisions clíniques . El professional realment expert és més capaç d’adaptar, ajustar o obviar un estàndard, protocol o procediment per donar una resposta clínica més adequada a la necessitat o situació de la persona atesa.

Conjunt d’aproximacions epistemològiques, amb desenvolupaments des de diferents disciplines, que té com a base comuna la promoció de la salut i la prevenció en tots els nivells, de l’individual al poblacional, així com el reconeixement de la importància de l’entorn social (condicionants i determinants socials, factors culturals, econòmics, polítics, legals, històrics i estructurals) i de l’entorn natural, en la salut.

Referents :

Múltiples.

Vegeu Richard L et al. Ecological models revisited: Their uses and evolution in health promotion over two decades. Annual Reviews of Public Health 2011 32: 307-26.

Influències a ATIC:

• La pràctica infermera es fonamenta essencialment en la prevenció en tots els nivells poblacionals (individu, grup, comunitat, població), en tots els grups d’edat i en tots els nivells assistencials.
• L’estudi i la pràctica infermera es basen no només en l’abordatge de problemes i situacions de salut reals, sinó en la consideració d’anticipar-se al que pot passar en funció de la vulnerabilitat i els factors de risc de cada persona (grup o població) .
• Els estàndards poblacionals o grupals són aplicables i s’han d’ajustar a la situació individual de cada persona. L’anàlisi dels casos individuals o de les sèries de casos pot contribuir a establir estàndards grupals o poblacionals en absència de millors evidències.

Aproximació epistemològica de la prestació de cures professionals basada en la influència de l’entorn en la salut i en els processos de curació, la importància de la higiene i de la cura individual i col·lectiva en la prevenció d’infeccions i malalties, la necessitat de documentar el procés de prestació de cures i l’estat i evolució de les persones beneficiàries, així com d’analitzar estadísticament les dades, per establir l’impacte de les cures professionals en els resultats de salut i de mortalitat.

Referent:

              Florence Nightingale

Influències a ATIC:

• L‘entorn exerceix influència positiva o negativa en el curs de la malaltia o situació de salut.
• La prevenció de malalties, complicacions i discapacitats és un dels eixos vertebradors de la professió infermera i de la seva aportació social.
• Les cures infermers tenen un efecte guaridor en sí mateixes.
• El registre forma part de la prestació de cures. No és un acte addicional o secundari.
• L’anàlisi estadística és una eina clau de la gestió de la prestació de cures i els seus resultats. 

Inclou els treballs de les teoritzadores de l’Escola de pensament de les necessitats, l’Escola de la interacció, la de resultats, així com d’altres orientacions . Essencialment, s’impregnen de la concepció de l’ésser humà des d’una òptica holística , un ésser integral amb components biològics, físics, mentals, emocionals, socials, morals i espirituals en constant interacció amb l’entorn, així com de l’autonomia de l’individu, de la salut com a procés de benestar (no només com absència de malaltia), de l’autocura, la importància de les interaccions, rols i relacions en la salut, així com de la infermeria com a professió autònoma.

Referents:

•               Escola de pensament de necessitats:
  • • • V Henderson
      • D Orem
      • FG Abdellah
•               Escola de pensament de la interacció:
  • • • H . Peplau
      •  IM King
      • IJ Orlando
      • J Travelbee
•               Escola de pensament de resultats:
  • • • C. Roy
      • EM Rogers
      • EM Levine
      • DE Johnson
•               Altres teoritzadores:
  • • • N. Pender
      • M.Leninger
      • P Barker
      • P Benner
      • AI Meleis

Influències a ATIC:

• La Infermeria és una disciplina científica multiparadigmática, que empra l’enginyeria de processos en la seva aplicació pràctica a la prevenció i resolució de necessitats, problemes i situacions de salut individual, grupal, comunitària i poblacional.
• Cap filosofia ni cap dels models conceptuals preval en importància, impacte o temps sobre els altres. Les assumpcions, creences i principis sobre la naturalesa de la Infermeria conviuen i evolucionen a través de les teories de rang mitjà i de la recerca. Sí semblen prevaldre els fenòmens d’estudi i pràctica descrits per Fawcett al metaparadigma disciplinar: persona, salut, entorn i infermeria.

La infermeria és una ciència bàsica (de la salut) , social i aplicada.

El procés de prestació de cures o procés infermer és el mètode sistemàtic de la prestació professional de cures.

Els models conceptuals i les teories d’alt rang determinen a nivell abstracte la pràctica orientant els valors que han de impregnar. No tenen una aplicació pràctica directa. Els seus assumpcions i proposicions s’operativitzen i demostren a través de la investigació quantitativa i qualitativa per generar teories de rang mig i resultats aplicables.

La prevenció de malalties, complicacions i discapacitats , l’autocura i la promoció de la salut són elements vertebrale s.

Marc conceptual de la disciplina infermera per a la gestió del coneixement en els sistemes d’informació. Les sigles es corresponen amb l’acrònim de: Data, Information , Knowledge and Wisdom (Dades, Informació, Coneixement i Perícia).

Referents:

• • JR Graves
  • S Corcoran
  • R Nelson 
  • I Joss

Influències A ATIC:

• Les dades són entitats discretes no interpretables de manera aïllada i/o acontextual .
• La informació es genera amb la interpretació de múltiples dades.
• El coneixement es genera en relacionar i comparar múltiples conjunts de dades contextualitzats .
• L’expertesa és l’aplicació correcta i empàtica del coneixement per cobrir necessitats, prevenir, solucionar o pal·liar, problemes o situacions.
• La Terminologia i les eines de coneixement ATIC han de permetre representar les dades i la informació i contribuir a generar coneixement i expertesa.